11 de des. 2009


LA SOCIEDAD VALENCIANA CONSTITUYE UNA PLATAFORMA PARA RECLAMAR UNA GESTIÓN FORESTAL SOSTENIBLE.

Movimiento ecologista, sindicatos y entidades culturales y ciudadanas diversas unen fuerzas para exigir de la administración valenciana una nueva gestión forestal de base ecológica, fundamentación científica y legitimación democrática, dadas las continuas agresiones de todo tipo que constantemente están sufriendo los ecosistemas forestales valencianos.

El jueves día 10 de diciembre de 2009, a las 19’30 h se presentó la PLATAFORMA BOSC VIU (Plataforma para la defensa de los ecosistemas forestales valencianos) en el CCC Octubre mediante una mesa redonda-debate en la que participaron representantes del movimiento ecologista, de sindicatos y de entidades culturales y ciudadanas valencianas. El objetivo es mejorar la coordinación entre todos los colectivos e intensificar las actuaciones conjuntas para lograr una mayor eficacia en la defensa de los maltrechos bosques valencianos.

En el acto se pusieron de manifiesto las diversas funciones que realizan los bosques para la sociedad valenciana (regulación atmosférica y del ciclo del agua, mantenimiento de la biodiversidad, protección del suelo y del paisaje, espacios de ocio y turismo rural, …) que han de mantenerse y mejorarse, así como las continuas agresiones que sufren nuestros montes y las crecientes amenazas que sobre él se ciernen, tanto por la errónea política de prevención de incendios de la administración valenciana como por las diversas infraestructuras y actividades que acaban degradando los espacios forestales.

Al mismo tiempo se destacaron los tímidos cambios de la administración hacia una gestión forestal más sostenible, así como la gran cantidad de conocimientos científicos que avalan los cambios que propugna la PLATAFORMA BOSC VIU a través del MANIFIESTO FORESTAL firmado por las entidades fundadoras (se adjunta).

Se trataron impactos recientes como las talas injustificadas en los montes del Penyagolosa y en el Parc Natural del Túria, y se destacó la diferencia de tratamientos bajo las líneas eléctricas con seguridad reforzada de Red Eléctrica Española frente a los de Iberdrola que carecen de dicha seguridad, lo que implica arrasar toda la vegetación en estos últimos.

La plataforma tiene previstas para 2010 acciones conjuntas para frenar la minería agresiva, reconducir ciertas repoblaciones forestales, y sobre todo para reclamar una nueva política de prevención de incendios basada en la eliminación de causas y no en la destrucción de la vegetación como sucede actualmente.

MÁS INFORMACIÓN:

Juan Ponce (Portavoz de la Plataforma Bosc Viu) 689 945 707

Carles Arnal (Portavoz Comisión Forestal de Acció Ecologista-AGRÓ) 690 039 828

25 de nov. 2009


Presentació de la Plataforma “BOSC VIU”

Dijous 10 de desembre.
19:30 hores.
CCC Octubre, Carrer de Sant Ferran núm. 12, València, (Aula 2)

Acte de presentació pública de Bosc Viu
(Plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians).

Xarrada-debat: “Els valors del bosc valencià i la seua preservació”.

Intervindran:
- Robert Rubio (Ecologistes en Acció del PV).
- Teresa Soto (Intersindical Valenciana).
- Juan Ponce (Ass. Cultural 9 d´Octubre, Vilamarxant).

Modera:
Carles Arnal (Acció Ecologista Agró).


19 de nov. 2009


Agró denuncia una injustificada tala de pins al Penyagolosa

La Conselleria responsable de Medi Ambient ha iniciat una injustificada tala de milers de pins en bon estat en ple cor del Parc Natural de Penyagolosa.

L´administració té previst gastar-se més d´un milió d´euros en un projecte de dubtosa justificació científica per combatre presumptament l´extensió del vesc (muérdago) sobre pins del Forest d´Utilitat Pública de Penyagolosa.

Acció Ecologiata Agró denuncia que ja s´han inicitat les tales afectant a dotzenes d´arbres en bon estat, grossos i rectes, amb l´excusa d´eliminar arbres morts o malalts.

La tala s´ha iniciat la setmana pasada junt a la pista que puja des del santuari de Sant Joan i s´aproxima al cim del Penyagolosa, en paral.lel al barranc de la Pegunta. Un equip de sis biòlegs de la Comissió Forestal d´Agró, entre els quals hi havia tres doctors en botànica, han pogut comprovar l´inici de les tales que es fonamenten en un document elaborat per la Direcció General de Gestió del Medi Natural i que presenta pobres argumentacions i discutibles justificacions de les actuacions.

En el projecte es pretén tallar milers de pins, amb l´excusa d´eliminar exemplars molt debilitats o morts, però els exemplars abatuts fins ara no presenten aquestes característiques. Es tracta d´exemplars amb un diàmetre considerable (molts d´ells de més de 30 cm.), la majoria semblen estar sans, són alts, rectes i de bon aspecte, encara que pugueren tindre mates de vesc en les seues branques.

El document que resumeix el projecte d´actuacions, no aporta causes concretes de la suposada plaga de vesc, ni justifica la gravetat de la situació. No es determinen amb claretat els riscos que suposa el vesc i es menciona de manera vaga la posibilitat de que pugueren apareixer fongs en els arbres debilitats o morts, sense aportar dades concretes al respecte, referides al paratge afectat.

Tot i que el projecte argumenta que aquest hemiparàsit “pot arribar” (al cap dels anys, si la quantitat de vesc és molt elevada i concòrren circunstànies negatives), a matar als pins, resulta sorprenent que es pretenga sacrificar milers de pins en bon estat per a evitar la seua mort. En una primera observació no hem trobat cap pi mort o en mal estat entre les dotzenes d´arbres tallats.

Les actuacions semblen encara molt més injustificades atenent que afecten a un forest d´utilitat pública, propietat de la Generalitat, en una zona LIC i dintre d´un parc natural, uns dels més valuosos des del punt de vista ecològic del País Valencià.

Encara que el projecte contempla altres actuacions de baix impacte i que no presenten inconvenients ecològics, el 75% de les inversions presupostades (més de 1 milió d´euros) corresponen a la tala de pins i només uns baixos percentatges a repoblacions arbustives i podes selectives de branques afectades. S´ha decidit començar per les tales, que pretenen continuar-se al llarg de 10 anys.

El projecte reconeix que encara es desconeixen moltes coses sobre les causes de la suposada plaga i encara que menciona que podría originar greus problemes, no els determina amb claritat ni els quantifica (el més greu seria la mort dels arbres, que ara s´anticipa injustificadament). Les referències a fongs de pudrició (afectaríen a arbres morts o molt debilitats) són especulatives i no es determina la seua presència en la zona presumptament afectada.

La Conselleria no ha quantificat amb claredat els arbres que pensa tallar, però considera que hi ha uns 8.500 arbres que tenen molta quantitat de vesc. Tot i que el tema clau és conèixer quines sòn les espècies d´aus que propaguen el vesc, en el projecte no es mencionen estudis al respecte. Tampoc s´especifiquen els tipus d´arbusts a plantar (per oferir a les aus fruits alternatius al vesc), però les pròpies tales i l´arrossegament de pins, unides a d´altres activitats habituals de “gestió” practicades per la Conselleria, poden danyar la coberta arbustiva, la conservació i expansió de la qual es considera (en aquest cas, acertadament) com a positiva.

Com diu el propi document de la Conselleria “hace falta profundizar en el conocimiento de todos los factores que influyen en el desarrollo y dispersión del muérdago” per això sorprén que, en compte de fer eixos estudis i començar per les intervencions de menor impacte, s´haja començat tallant pins sans per evitar que es posen malalts i puguen morir.

Comissió Forestal d´Acció Ecologista Agró.


13 de nov. 2009

PER UN BOSC VIU: NO A LA PRETENSIÓ DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT DE TALLAR 3.000 PINS A PENYAGOLOSA

La Conselleria de Medi Ambient, mitjançant la Secció Forestal de la Direcció Territorial de Castelló pretén tallar uns 3.000 pins (de les espècies pinus sylvestre i pinus nigra) al bosc de Sant Joan de Penyagolosa. Aquesta pretensió s’ha presentat com a una mesura fitosanitària per fer front a l’afectació d’aquests pins pel vesc. La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, en la seua reunió celebrada el 3 de juny del 2009 a Vistabella, ha emés un informe desfavorable al projecte de la Conselleria. Diverses organitzacions es van oposar en la Junta a aquesta mesura, ateses les opinions tècniques de què disposen i que qüestionen la seua conveniència. Els valors naturals i culturals del bosc de Penyagolosa exigeixen un tractament molt acurat que no pot fonamentar-se, com pretén la Conselleria, en la simple tala dels arbres. El bosc de Penyagolosa és justament això, un bosc i com a un bosc (no com a una reserva de fusta) ha de ser tractat.

Cal, doncs, una anàlisi més profunda de la situació que hauria de conduir a l’elaboració d’un Pla Integral de Tractament del Vesc al Massís de Penyagolosa. Aquest Pla no pot estar reduït a una petita àrea (40 Ha), com pretén la Conselleria, sinó que ha de considerar tota la zona de Penyagolosa i ha d’incloure diverses mesures (seguiment, prevenció, gestió del sotabosc, usos controlats del vesc, poda...), amb una visió global de l’ecosistema forestal, sense limitar-se a la més simple i irreversible com és la de tallar els pins. La gestió dels boscos no pot continuar fent-se al segle XXI, ni en els seus continguts (prioritzant l’extracció de fusta), ni en les seues formes (oblidant la participació social) igual que al segle XIX. Defensem una gestió forestal amb objectius ecològics, democràtica, participativa i transparent. Defensem un bosc viu, amb tota la seua riquesa, diversitat, valor i capacitat ecològica.

Considerem, per tant, que a la vista d’aquestes consideracions i de l’informe de la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, la Conselleria de Medi Ambient ha de paralitzar totalment la tala prevista al bosc de Sant Joan i ha d’ajornar qualsevol decisió sobre aquest tema a l’elaboració d’un Pla Integral, el qual ha de ser sotmés a un intens procés de participació social.


MANIFEST DE LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA DELS ECOSISTEMES FORESTALS VALENCIANS

1. ELS BOSCOS I LA RESTA D’ECOSISTEMES FORESTALS VALENCIANS SÓN ENORMEMENT VALUOSOS.
Aquests ecosistemes no estan constituïts únicament per arbres. Contenen a més a més, una rica diversitat d´arbusts, lianes i plantes herbàcies, i d’altres moltes espècies animals, grans i menudes, fongs i microorganismes del sòl, summament importants. Els ecosistemes forestals composen un divers mosaic de formacions vegetals més o menys naturals imbricades amb espais rurals de diferents graus d´antropització, conformant paissatges bells i desitjables, d´alt valor natural, cultural i font de recursos indispensables per a la humanitat.
El valor actual del bosc, ara, ja no és fonamentalment productiu, sinó sobretot ecològic. El manteniment de la biodiversitat, dels equilibris atmosfèrics i climàtics, de microclimes més humits; la formació i protecció del sòl fèrtil, la recàrrega dels aqüífers, són algunes de les funcions gratuïtes del bosc que resulten imprescindibles per a moltíssimes espècies naturals i, per suposat, per als humans i la seua societat.
Totes aquestes funcions ecològiques tenen un valor incalculable, encara mal quantificat, però que en qualsevol estimació a la baixa, resulta sempre molt superior al valor monetari de qualsevol explotació econòmica. Però la conservació d´aquestes funcions i valors naturals pot ser compatible, si s´adopten les polítiques adequades, amb altres usos humans de l´espai forestal i rural ben regulats, vinculats a l´agricultura i a la ramaderia, a d´altres explotacions forestals (no necessàriament basades en l’extracció de fusta) i a activitats d´esbarjo i de turisme en la natura.

2. LA SUPERFÍCIE FORESTAL VALENCIANA ORIGINAL NO SOLS S´HA REDUÏT MOLT, SINÓ QUE S´HA DEGRADAT DE MANERA PREOCUPANT.
Malgrat que, oficialment, la meitat del territori valencià es considera forestal, només una menuda part d´aquesta superfície presenta una coberta arbrada més o menys contínua. D´altra banda, els boscs originaris s´han transformat i degradat molt. Les formacions vegetals que, abans de l´intensa ocupació humana, ocupaven unes tres quartes parts del territori, ara ocupen tot just un 2% i es troben en diferents estats de degradació. La proporció d´arbres s´ha reduït, les espècies dominants han canviat i l´estructura i característiques dels boscos i matollars s´han alterat negativament, en general.
Els fenòmens erosius són importants i afecten a més de la meitat del territori forestal, en major o menor mesura. El risc de desertificació, a causa majoritàriament de la pèrdua de sòl, conseqüència a la seua vegada de la pèrdua i degradació de la coberta vegetal, afecta a la pràctica totalitat del territori forestal valencià. Aquest risc podria conjurar-se amb polítiques adequades però, en cas contrari, podria fer-se realitat sinó s´actua de manera responsable, amb una gestió forestal sostenible, una ordenació territorial racional i polítiques actives de preservació dels recursos naturals i de manteniment i millora de la coberta vegetal pluriestratificada.

3. LES CAUSES DE LA DEGRADACIÓ FORESTAL NO SOLS SÓN ELS FOCS, SINÓ MOLTES MÉS.
En una visió simplificada de la situació, promoguda pels mitjans de comunicació, per la pròpia administració i per algunes opinions poc documentades, es presenten els incendis forestals com el principal i, fins i tot, l´únic problema. Açò no és cert. Sense restar importància al preocupant efecte dels focs, cal destacar que, en el passat, altres processos sobretot de causes humanes, com el sobrepastoreig, roturacions agrícoles en muntanya, tales abusives, carboneig, etc., han contribuït a la reducció i destrucció del bosc.
Més recentment, l´expansió urbanística, les obres públiques i el desplegament de moltes infraestructures, la contaminació, la mineria a cel obert i una gestió forestal desencertada, han estat contribuint junt amb els incendis, a la degradació dels ecosistemes forestals.
Davant d´aquesta situació, moltes vegades la millor actuació per a defensar i regenar el bosc no és la repoblació sinó, fonamentalment, evitar la pèrdua i degradació de les formacions forestals existents. La millor estratègia és evitar l´avanç de la degradació. S´ha de repoblar, però només allà on calga i com calga. Emprant una diversitat d´espècies adequades i amb tècniques respectuoses amb en els ecosistemes. De fet, moltes repoblacions tenen greus impactes ambientals i, a més, resulten de poca utilitat. Resulta en general més factible, més econòmic i més ecològic, evitar la reducció de superfície forestal i la degradació dels ecosistemes a causa de les causes prèviament esmentades. No es poden acceptar projectes de repoblació a canvi d´acceptar més degradació dels ecosistemes. El resultat de les repoblacions és incert. El resultat de l´eliminació de la vegetació i l´alteració del sòl és immediat i greu.

4. EL RISC ECOLÒGIC MÉS GREU ÉS, ARA, L´EROSIÓ.
L´erosió, la pèrdua de sòl fèrtil, com a conseqüència de la degradació de la coberta vegetal causada quasi sempre per accions humanes, és el fenòmen més preocupant, més greu, de llarg abast i més irreversible, que pot afectar als ecosistemes forestals. La pèrdua de sól fèrtil està originada majoritàriament per la pèrdua o degradació de la vegetació natural, no sols a causa d´incendis, sinó per l´obertura de camins i altres infrastructures, per obres públiques, per tales, o fins i tot, per males pràctiques forestals i intervencions mal planificades.
No es poden acceptar mesures generals de gestió forestal que impliquen la pèrdua de la coberta vegetal protectora i que tinguen un greu risc erosiu. No serveix de res evitar un impacte sobre la vegetació si la conseqüència es l´increment de la superfície exposada als processos erosius. El manteniment de formacions vegetals pluriestratificades i de la superfície forestal protegida per una coberta vegetal, encara que siga arbustiva (com de fet ordena la vigent llei forestal), és prioritari.
La gran importància del sòl radica en la seua funció bàsica en els ecosistemes forestals. El sòl és la base física dels ecosistemes. Sense ell no hi pot haver ni vegetació, ni fauna, ni usos humans. Sense sòl, no es recarreguen els aqüífers, ni es poden aminorar els efectes catastròfics de les crescudes de rius i barrancs; sense el sòl avancem cap a la desertificació. La pèrdua del sòl és, a més a més, irreversible a escala humana. No té remei ni substitució.

5. PER A LLUITAR CONTRA EL FOC NO S´HA D´INCREMENTAR LA DEGRADACIÓ NI L´EROSIÓ.
Algunes tècniques de lluita contra el foc considerades tradicionals i aplicades des de fa temps, tenen discutibles efectes positius i greus impactes negatius; per tant, s´han de trobar alternatives millors.
Els tallafocs, la proliferació de pistes forestals i les neteges de sotabosc, no prevenen cap foc i poden incrementar la inflamabilitat de la vegetació i el risc d´incendi. En alguns casos poden ser útils per a la lluita contra el foc, però s´haurien d´aplicar de manera molt limitada i amb un disseny que evite contrapartides negatives.
Aquestes actuacions obsoletes eliminen grans extensions de vegetació natural, alteren l´estructura i valor dels ecosistemes, redueixen la biodiversitat, comprometen la capacitat ecològica dels ecosistemes forestals i generen formacions vegetals més seques, poc evolucionades, més inflamables i amb menor proporció d´espècies rebrotadores. També tenen greus impactes paissatgístics, però el pitjor de tot és que incrementen l´erosió i el risc de desertificació.

6. HI HA ALTERNATIVES, DE BASE CIENTÍFICA I RESPECTUOSES ECOLÒGICAMENT, PER LLUITAR CONTRA LA DEGRADACIÓ FORESTAL.
La immensa majoria dels incendis tenen causes humanes, són per tant, essencialment evitables. No es pot renunciar a evitar-los, almenys en una gran part dels casos. Previndre vol dir evitar les causes humanes que generen els focs, i en aquest punt és en el que s´ha de centrar la major part dels esforços de la veritable prevenció, i no en eliminar la vegetació natural, òbviament inflamable.
Per altra banda, en l´únic cas natural d´incendis: els llamps, els esforços s´han de centrar en la previsió anticipada de les condicions de risc, en la detecció immediata i en una ràpida intervenció. Avuí en dia, en tots aquests aspectes continuen hi havent deficiències importants, pel que fa als efectius humans de prevenció, a la seua preparació i formació, estabilitat i condicions laborals, etc…
Unes actuacions més assenyades de prevenció, basades en la vigilància, la dissuasió, la regulació d´usos i la formació mediambiental, no sols seran útils per a evitar incendis, sinó també per a evitar altres danys al bosc; per a lluitar contra el furtivisme, la contaminació, els residus i altres agressions. A més a més, aquestes intervencions generen molts més llocs de treball i no tenen contrapartides negatives.

7. AVUÍ EN DIA ÉS POSSIBLE UNA NOVA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE, QUE PERMETA LA PROTECCIÓ I REGENERACIÓ DELS ECOSISTEMES I CONCILIAR USOS HUMANS, COMPLEMENTARIS, DEL BOSC.
Les actuals condicions socio-econòmiques fan impossible tornar a situacions d´ocupació i ús de l´espai forestal que es produiren a finals del segle XIX i la primera meitat del XX, independentment de la valoració ambiental i social que ens meresquen.
No obstant, l´actual conjunctura i la previsible evolució futura sí que permeten una diversificació d´usos i una conciliciació d´interesos que aconseguisquen el manteniment de la població (o fins i tot una certa repoblació del medi rural), l´obtenció de recursos econòmics diversificats, basats en actuacions de baix impacte, el turisme rural o ecològic i la protecció de la natura.
Açò no passarà de manera casual, sinó que necessita els adequats incentius i regulacions per part de la societat i, en particular, dels poders polítics.

PER TOT AÇÒ, RECLAMEM UNA NOVA GESTIÓ FORESTAL DE BASE ECOLÒGICA, FONAMENTACIÓ CIENTÍFICA I LEGITIMACIÓ DEMOCRÀTICA.

Una política forestal que tracte els boscos com a ecosistemes complexos i cerque la seua preservació atenent no sols a indicadors quantitatius, sinó de qualitat, i que enfoque les intervencions humanes a llarg termini, de manera sostenible.

No podrem viure sense boscos. El ritme actual de la seua degradació és insostenible, però encara estem a temps de revertir la situació.
Cridem a tota la societat valenciana a implicar-se en aquesta tasca.

SALVEM EL BOSC, PERQUÈ NECESSITEM EL BOSC.

9 de nov. 2009

BOSC VIU: Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians.

Queda constituïda la Plataforma BOSC VIU per les següents entitats:
  • Federació d'Ecologistes en Acció del País Valencià
  • Acció Ecologista Agró
  • Xuquer Viu
  • CGT PV
  • Colla Ecologista "La Carrasca" (Alcoi)
  • Plataforma dels Pobles de la Safor
  • Ecologistes en Acció en la Serranía
  • Adema - WWF
  • Societat d'Amics de la Serra d'Espadà
  • Associació Cultural 9 d'Octubre (Vilamarxant)
  • GECEN
  • CCOO País Valencià
  • Asociación Naturalista de Ayora y la Valle
  • Intersindical Valenciana
  • El Cigronet (Castelló)
  • GER (Castelló)
  • Grèvol
  • Marfull
  • Colla Ecologista l'Arrel (Ontinyent)