PROTOCOL D'ACTUACIÓ DAVANT LES PLAGUES D'INSECTES BARRINADORS QUE AFECTEN A LES MASSES FORESTALS DEL TERRITORI VALENCIÀ. PROPOSTA ALTERNATIVA A LA SEGUIDA PER L'ADMINISTRACIÓ.

1.- Introducció

Durant l’any 2014, i des de la passada primavera, es té coneixement de mortaldats excepcionals de pins blancs (Pinus halepensis) en el territori valencià. Amb retard evident, la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient publicà una Ordre, aquest passat 3 de novembre, que declarava l'existència de plagues d’escolítids (Tomicus destruens, Orthotomicus erosus i Ips sexdentatus), en les masses forestals de molts termes municipals del nostre territori. En la mateixa Ordre s'estableix l'obligatorietat del tractament per al control de les plagues d'insectes perforadors, durant la campanya 2014/15, en els termes municipals que l'Ordre arreplega.

L'Ordre també estableix que, en les muntanyes gestionades per la Generalitat Valenciana, serà la pròpia Generalitat la que realitze els treballs amb mitjans propis. En les muntanyes no gestionades per la Generalitat Valenciana, aquesta prestarà assessorament a través del personal de la Direcció General del Medi Natural i de les direccions territorials. Aquestes últimes, notificaran als ajuntaments citats a l'Ordre, la publicació de la mateixa, així com les zones a tractar en cada municipi.

El tractament obligatori que contempla l'Ordre consistirà en la tala i escorçat dels peus morts o afectats amb risc fitosanitari. L'Ordre també contempla l'extracció de la muntanya, però aquesta última actuació, al nostre entendre, és qüestionable, i en tot cas, ha de realitzar-se sense que no comporte aprofitaments de biomassa posteriors, per la qual cosa només hauria d'utilitzar-se per a l’aprofitament dels veïns del lloc. Cal remarcar que els tractaments han d'efectuar-se amb anterioritat al moment que emergisca de l'interior dels pins la nova generació d'insectes, per a la qual cosa s’estableix el següent calendari:

1. Abans del 15 de març de 2015, per als arbres morts o afectats durant el quart trimestre de l'any.
2. Abans del 15 de maig de 2015, per als arbres morts o afectats durant el primer trimestre de l'any.
3. Abans del 15 d'agost de 2015, per als arbres morts o afectats durant el segon trimestre de l'any.
4. Abans de l'1 d'octubre de 2015, per als arbres morts o afectats durant el tercer trimestre de l'any.

En la nostra opinió, l'Ordre de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient 25/2014, de 29 d'octubre (publicada al DOCV el 3 de novembre de 2014), conté un important error quan, en l’article 4, al punt 2n, contempla com a tractament aconsellable, però no obligatori: “la col·locació de paranys amb feromones per a la captura d'insectes adults”.

La bibliografia consultada, així com les publicacions que poden considerar-se de referència, estableixen que els paranys de feromones són d'escassa capacitat atractiva per als exemplars de Tomicus destruens, que és el principal agent causant de l'actual plaga. Per contra, en les mateixes fonts, s’assenyala la forta atracció que generen algunes cairomones per a aquest escolítids. Per tant, si s'utilitzaren paranys complementaris, haurien de ser paranys encebats amb cariomones i no amb feromones.

D'altra banda, considerem incompleta l'Ordre perquè la Conselleria no assumeix la responsabilitat que li correspon. Creiem que hauria de contemplar-se una línia d'ajudes per a la realització d'aquests treballs obligatoris, donada l'evident responsabilitat de l'administració valenciana, tant per l'esmentada lentitud en la reacció de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, com per l'abast i extensió de la plaga, molt superior a la detectada ara fa dues dècades, en la campanya 1995/96, com a conseqüència, al nostre parer, de la retallada efectuada en el passat 2013 en els mitjans humans disponibles en la Direcció General del Medi Natural, específicament responsables de la Sanitat Forestal, quan totes les condicions, com reconeix la pròpia Ordre, “de sequera extrema”, indicaven que no procedien retallades en mitjans, sinó incrementar els mitjans de vigilància i control de plagues.

Tractaments

1. Tractament Obligatori.

Els arbres malalts però VIUS, amb diversos graus d’esgrogueïment, seran tallats, escorçats i deixats en contacte amb el sòl per a afavorir la seua descomposició. Els arbres morts només seran tallats per motius de seguretat si són prop de camins, sendes, construccions o infraestructures.

Ha de retirar-se tot peu amb evidències d'afecció: esgrogueïment i orificis d'entrada que presenten serradures fresques en les proximitats.

2. Tractaments complementaris

Les estratègies per al control dels escolítids s'han basat tradicionalment en mètodes de sanejament mitjançant tales dirigides i captura amb arbres esquer. Durant les últimes dècades, s'han incorporat estratègies de captura massiva en paranys encebats amb compostos semiquímics. Però, en el cas del Tomicus destruens, la falta de coneixements suficients sobre la seua atracció cairomonal, juntament amb la manca de feromones agregatives en les espècies de Tomicus destruens, ha comportat que no estiguen disponibles esquers químics altament eficients (1).

1. Resposta de Tomicus destruens i Tomicus piniperda (col.:Scolytinae) a compostos cairomonales dels seus hospedantes. Ana Belen Martin Hernandez i otr@s. 6º Congrés Forestal Español, Vitòria – Gasteiz, juny 2013.

2.1. Esquers Naturals

Aquests esquers naturals consistiran a utilitzar arbres malalts però VIUS, amb diversos graus d’esgrogueïment, perquè una vegada trossejats i deixats sobre el sòl, es convertisquen en punts esquer que atraguen als exemplars adults dels escarabats perforadors, impedint que colonitzen nous arbres sans.

La densitat proposada són 2 punts esquer per hectàrea, tant en les masses afectades com en les perimetrals a les mateixes, per a intentar frenar l'expansió de la plaga. Les àrees en què només hi haja arbres morts no requereixen actuació, ja que els barrinadores adults ja no estan en l'arbre. Els esquers seran revisats setmanalment, i escorçats i substituïts mensualment o quan presenten un elevat nombre d'adults.

A favor dels esquers naturals està també la relació inversió/generació d'ocupació.

2.1.1. Exemples d'actuacions:

Imaginem una massa regular de 100 hectàrees (10 ha x 10 ha), en l'interior de la qual hi ha arbres morts i uns altres que esgrogueeixen; caldria actuar en aquestes 100 ha i en les 44 del seu perímetre exterior, en el cas que foren arbrades. Caldria actuar sobre 144 hectàrees, amb dos esquers per cadascuna, amb el que caldria crear 288 punts d’esquers per a assegurar que la major part dels insectes adults no ataquen a arbres sans.

Si en aquesta massa de 100 ha s'observa 1 taca de 4 ha (2 ha x 2 ha), cal actuar en aquestes 4 ha i en les 12 ha que les envolten, és a dir, un total 16 ha i es crearien 32 punts esquer. Si hi haguera 3 taques de 4 ha, caldria actuar en 16 x 3 = 48 ha, amb la qual cosa es crearien 96 punts d’encebament.

2.1.2. Mitjans humans i materials requerits:

Es considera que la brigada òptima és d'1 capatàs i 2 peons forestals (equipats amb una motoserra i una escorçadora), amb un tècnic que planifique i dirigisca els treballs cada 3 o 5 brigades. Cadascuna d'aquestes brigades podrà cobrir unes 100 hectàrees els dos primers mesos, i a partir del tercer mes, es pot dedicar també a tallar arbres morts perillosos, que han de ser trossejats i disposats en el sòl de forma transversal al sentit del vessament, per a frenar els processos erosius, amb trituració i extensió en el sòl del brancatge inferior a 10 cm de diàmetre.

Progressivament, i sempre de forma complementària a la funció principal de manteniment i renovació d'esquers vius, es podran tallar arbres morts no perillosos, actuant igual que amb els perillosos, i aquesta fusta podrà ser extreta, però solament per a ús dels veïns dels municipis confrontants a la massa forestal afectada. La lluita contra una plaga no ha de convertir-se en una ocasió per a aconseguir aprofitaments que, d'una altra forma, no es donarien.

En qualsevol cas, encara que una part de la massa forestal estiga completament seca, no caldrà actuar en el seu interior. Si se sol·licita l'extracció d'aquesta fusta morta, caldrà deixar un mínim de 10 arbres morts en peu per hectàrea, ben distribuïts, perquè amb el seu efecte penjador faciliten l'arribada d'ocells que ajuden a la regeneració natural pel seu efecte, comprovat, dispersor de llavors.

2.2. Paranys de cairomones

L'elevada mortaldat esperable per a la tardor de 2014, podria justificar la seua utilització conjunta amb arbres esquer. En aquest cas, la densitat proposada serien dos paranys per hectàrea al costat dels dos arbres esquer. Com vam esmentar anteriorment, l'Ordre 25/2014, de 29 d'octubre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient (publicada en el DOCV de 03 de novembre de 2014) parla, erròniament, de feromones.

3.- Conclusions

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient és responsable que la plaga de escolítids d'aquesta campanya 2014/15 supere l'amenaça que va representar qualsevol de les anteriors, inclosa l'ocorreguda en els anys 1995/96 (que recordem va ocórrer després dels pitjors incendis que ha patit el territori valencià, que van tenir lloc l'any 1994), posant en perill 300.000 hectàrees de masses forestals en les muntanyes valencianes. La Conselleria ha d'assumir la seua responsabilitat i recuperar, de forma permanent, no solament com a actuació reactiva i d'emergència, els mitjans i dotacions del servei de prevenció i lluita contra plagues. No és admissible que la Conselleria, que té totes les competències, i per tant, l'obligació d'actuar, no assumisca les responsabilitats que li corresponen. Tampoc és admissible que, en determinats municipis, els seus responsables hagen oferit respostes tals com: “traslladar a la població (la llavor d'observació) l'informar d'aquelles zones que consideren afectades”, eludint les seues responsabilitats i les de l'administració valenciana, en la vigilància i preservació de les muntanyes del nostre territori. Amb el seu retard en la presa de les mesures necessàries, falta d'assumpció de responsabilitats i incapacitat per a oferir respostes eficaces, la Generalitat Valenciana està col·laborant amb el fet que la plaga aconseguisca una enorme i dramàtica magnitud.

El Consell ha de proporcionar els mitjans, ja siga mitjançant personal públic o mitjançant línies d'ajudes, perquè els municipis puguen fer front a la plaga d'insectes perforadors en les masses forestals afectades o en risc de veure's afectades en els seus termes municipals.

Les línies d'ajuda, als municipis i a particulars, que considerem imprescindible que establisca el Consell, han de condicionar-se, en tot cas, al fet que solament es contracte per al maneig i control de la plaga d'insectes perforadors a empreses especialitzades en control de plagues forestals.

Igualment, ha de ser condició ineludible per a tota administració que encarregue a una empresa tasques relatives al maneig i control d'aquesta plaga de escolítids, exigir a l’empresa el requisit d'especialització i experiència acreditada en la gestió de plagues forestals. Els riscos d'una possible extensió, encara major, de la plaga, per un maneig defectuós, així ho exigeixen.

ECOLOGISTES I EXPERTS DEMANEN ACTUACIONS MÉS EFECTIVES I MENYS AGRESSIVES PER COMBATRE EL Tomicus destruens.

També exigixen intervencions més respectuoses després dels incendis

Més de cinquanta representants de col·lectius ecologistes participaren el passat dissabte, 20 de desembre, en una trobada amb tècnics i experts forestals durant una jornada pràctica convocada per la plataforma Bosc Viu, Ecologistas en Acción de La Serranía, l'Associació Cultural 9 d'Octubre de Vilamarxant, la Plataforma de Afectados por los Incendios i Acció Ecologista-Agró. L'objectiu d'esta cita era cercar solucions contra la plaga d'escolítids (Tomicus destruens i Orthotomicus serosus) que afecta a les pinedes valencianes i analitzar els efectes de l'extracció de la fusta cremada. Tant pel que respecta a la plaga d'escolítids com en el cas de l'extracció de fusta cremada, ecologistes i experts demanen actuacions més efectives i més respectuoses amb la natura.

Durant la jornada del passat dissabte, membres de col·lectius ecologistes de tot el territori valencià, junt a experts i tècnics (a títol personal) del CEAM (Centre d'Estudis Ambiental del Mediterrani), el CIDE (Centre d'Investigacions sobre Desertificació) i diferents parcs naturals, visitaren el Paratge Natural Municipal de Les Rodanes (Vilamarxant, Camp de Túria), que forma part del Parc Natural del Túria, per a analitzar sobre el terreny una de les àrees més danyades per la plaga d'escolítids (Tomicus destruens i Orthotomicus serosus) que afecta a les pinedes valencianes. 

Esta plaga té el seu origen en la sequera i les altes temperatures dels darrers mesos, però també en l'abandonament de les tasques de vigilància i control per part de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Com ja van denunciar Acció Ecologista-Agró i UGT-PV, amb l'ERO de Vaersa es van suprimir en 2013 totes les brigades de sanitat forestal encarregades de seguir específicament la proliferació d'estos insectes perforadors del pi, a pesar que la Generalitat Valenciana tenia dades que confirmaven l'augment entre 2008 i 2012 d'un 20% de les masses forestals afectades pel Tomicus destruens i l'Orthotomicus serosus. A més a més, des que es va fer efectiu l'ERO de Vaersa, s'ha acomiadat al 70% dels tècnics dels parcs naturals i s'han efectuat altres retallades en personal que han deixat encara més desprotegits els nostres ecosistemes forestals.

Pel que respecta a com combatre ara estos escolítids, ecologistes i experts forestals van coincidir a demanar que les actuacions de control han de ser selectives, tallant només els arbres vius però malalts, que són els que poden propagar o sofrir la plaga, com diu l'article 4 de l'Ordre 25/2014 de la Conselleria d'Infraestructures Territori i Medi Ambient, que declara obligatori i d'utilitat pública el tractament, i denunciem que el condicionat tècnic distribuït per la mateixa Conselleria obliga a tallar tots els pins morts i que ja no tenen escolítids.

Els arbres morts i secs, que ja no presenten insectes, no és urgent ni tampoc convenient, en general, tallar-los ni extraure'ls. Esta pràctica suposa un malbaratament de recursos i una desinformació als propietaris i ajuntaments. En tot cas les actuacions d'extracció, quan estiga justificat efectuar-les, s'han de fer amb el màxim respecte a l'ecosistema, sense incrementar els danys a la vegetació supervivent i al sòl fèrtil. Considerem molt greu que l'administració valenciana obligue a tallar tots els pins morts per ser innecessari, contraproduent i sospitem que darrere d'aquesta maniobra hi ha un nou intent d'extraure biomassa a qualsevol preu, com ja va passar amb la fusta cremada dels incendis de 2012. 

L'ús de trampes de cairomones per a capturar els insectes és una mesura de control que ecologistes i experts consideren interessant. Tanmateix, la quantitat que usa l'administració actualment resulta insuficient i damunt és un mètode car. Per això, els ecologistes demanem que s'incremente l'ús de trampes naturals, usant els troncs i les branques dels arbres debilitats i/o afectats pels perforadors, i que han de ser tallats, com a esquers en llocs estratègics i sempre amb un seguiment continuat. Este sistema és més barat i implica generar llocs de treball en tasques ambientals.

L'extracció de la fusta cremada

Durant la jornada, ecologistes i tècnics es van traslladar fins Andilla (Els Serrans, València), on pogueren constatar els abusos perpetrats amb l'excusa de l'extracció de fusta cremada pel greu incendi de 2012. Cal destacar que no sempre és necessari, ni menys encara urgent, extraure la fusta cremada (almenys no de manera general ni indiscriminada). Açò s'ha de determinar per estudis concrets adequats a cada lloc. En tot cas l'extracció ha de ser selectiva i respectuosa amb el medi. Tot el contrari del cas d'Andilla, on s'ha executat una intervenció gens selectiva que només beneficia a les empreses que cobren subvencions per a extraure biomassa amb finalitat energètica (que després va a parar a Itàlia).

En este cas concret (que no és excepcional, perquè abusos semblants s'han fet a l'Alcoià, a Aiora i d'altres punts dels Serrans) s'ha desenvolupat un catàleg complet de despropòsits. Com van poder observar els participants en la jornada, s'ha utilitzat maquinària pesant en àrees de fort pendent i amb vegetació en recuperació. S'han obert camins sense planificació ni control. S'han arrossegat troncs en sentit del màxim pendent. S'han destruït murs i bancals tradicionals de pedra. S'han cegat llits de rambles, etc...

I tot açò sense un control efectiu de la Conselleria de Medi Ambient que, no obstant, finança les actuacions adjudicant fons europeus de medi ambient. El resultat és un agreujament dels efectes negatius de l'incendi, ja que l'extracció de fusta cremada en estes condicions perjudica a la vegetació natural que comença a regenerar-se, danya el sòl i incrementen l'erosió i augmenta el risc de desertificació. A més a més, van ser talades i destruïdes zones amb vegetació verda, que s'havia lliurat de l'incendi, però no de la destrucció posterior. Els visitants vam poden contemplar els impactes ja constatables: pèrdua de sòl, càrcaves, vegetació danyada... Un despropòsit tolerat i finançat per l'administració valenciana.

Una aliança pel desenvolupament rural sostenible

Finalment, la jornada va concloure a El Villar (Els Serrans, València), amb una ponència del Doctor en Biologia Ricardo Almenar, que va presentar una proposta tan revolucionària com realista i positiva: que els propietaris forestals i els habitants del medi rural reben compensacions de tota la societat valenciana pels serveis ambientals que la vegetació natural aporta de manera gratuïta i que superen àmpliament els pobres rendiments productius (menys de l'1 per mil del PIB) de les zones forestals.

La proposta d'Almenar, desenvolupada en el seu assaig El Bosc Protector, consistix a establir un impost finalista, provinent de les activitats que generen gasos d'efecte hivernacle i consum d'aigua, que vaja a parar directament a la conservació i manteniment dels ecosistemes forestals que ajuden a combatre el canvi climàtic i a recarregar els aqüífers. Uns ecosistemes que freqüentment es degraden a canvi d'obtindre un pobre rendiment a curt termini que només un grapat d'empreses poden beneficiar-se.

Des de l'ecologisme valencià saludem la proposta d'Almenar, realista i positiva, que proposa tornar als propietaris forestals només el 10 % dels beneficis ambientals que produeixen els boscos valencians, el que seria suficient per a mantindre'ls en un bon estat de conservació creant milers de llocs de treball als municipis d'interior. Considerem que esta proposta mereix un debat públic al respecte, per a promoure el consens i aconseguir una aliança entre el món rural i la societat urbana, entre ecologistes i propietaris forestals, que ajude a fer possible un desenvolupament rural realment sostenible.

CAMPANYA DE REFORESTACIONS 2014-2015

 DE LA COLLA ECOLOGISTA L'ARREL (ONTINYENT)

Vídeo (YouTube): http://youtu.be/AP57S2tlj5I

Interessats/des en participar-hi:
Escriure un correu electrònic a colla.ecologista.arrel@gmail.com

JORNADA PER A L'ESTUDI I LA DISCUSSIÓ DE 

PROBLEMÀTIQUES FORESTALS ACTUALS:

LES PLAGUES D'ESCOLÍTIDS Tomicus i Orthotomicus. 

ELS EFECTES DE L'EXTRACCIÓ DE FUSTA CREMADA POST-INCENDI I DE BIOMASSA FORESTAL.

Dissabte 20 de desembre del 2014

Vilamarxant, Andilla i El Villar (segons el programa que s'adjunta)

A partir de les 10:00 hores.

23 DE NOVEMBRE:

DIA MUNDIAL DELS BOSCOS AUTÒCTONS

ELS CONREUS FORESTALS NO SÓN BOSCOS, 

NI ELS BOSCOS PODEN SER NIU DE CORRUPTELES

25 ANIVERSARI. COLLA ECOLOGISTA L'ARREL (1989-2014)

ATENCIÓ ALS CANVIS EN LA PROGRAMACIÓ!

18:00 h (1a. convocatòria) i 18:30 h (2a. convocatòria): Assemblea general (Estat dels comptes i presentacions de les diferents àrees de treball, per a comunicar els projectes que s'estan portant en marxa).

20:00 h: Actuació de "Marcel el Marcià"

21:00 h: Presentació de la nova imatge de l'Arrel i commemoració del 25 aniversari.

21:45 h: Sopar davall braç. Hi haurà vi, suc i picadeta. Podeu portar el que vulgau per a completar la picada i pastissos d'aniversari. La resta de la beguda estarà disponible en la barra de Ca la Mera (açò no ho cobreix l'Arrel).

LLOC: Ca la Mera, c/ Joan Belda Pastor, núm. 10

Barri de Sant Rafel, Ontinyent

Samarreta commemorativa del 25 Aniversari: 8€

(Disponible en les següents talles)

Home: S, L, M i XL

Dona: S. M i L

Xiquet/a: talla 5, talla 7 i talla 10

MÉS INFO: colla.ecologista.arrel@gmail.com

UNA TALA DE PINS PROVOCA IMPACTES MEDIAMBIENTALS EN EL PERÍMETRE DEL PARC NATURAL DE PENYAGOLOSA.

Recentment, s’han tallat pins amb finalitat d'aprofitament forestal en una finca de propietat privada, situada junt als límits del Parc Natural de Penyagolosa, per la seua banda nord. Encara que aquesta finca no forma part del Parc sí que es troba inclosa en la zona PORN i, per tant, també està sotmesa a mesures de protecció. Aquesta tala ha estat autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient, la qual té l’obligació de vigilar el compliment dels condicionants de l’autorització.

Es tracta d’una zona molt sensible amb una gran diversitat de vegetació, sobretot per la proximitat del bosc de roures del Rebollar (declarat hàbitat natural d’interés), el qual no està afectat directament, però sí el seu entorn, i a més a més, s'ha alterat el seu ambient al servir com a via per a treure els arbres tallats.

Els impactes que s’han produït resulten ben evidents i dissortadament són freqüents en aquest tipus de tales. Les restes de la tala (branques, troncs de menor dimensió, etc.) estan escampats per tota la zona, amb el risc afegit que això suposa en un any de sequera com l'actual. Hi ha zones fortament erosionades, especialment les vies obertes per a treure la fusta, a causa de l’arrossegament dels arbres abatuts, i a més, s’ha degradat un tram de camí homologat com a PR (sender de petit recorregut). Impactes que vénen a sumar-se als provocats per les tales de pins que ha promogut la pròpia Generalitat els darrers anys, amb motiu d’una suposada plaga de vesc, donant com a resultat, una forta degradació d’un espai protegit tan emblemàtic com és Penyagolosa.

La Conselleria de Medi Ambient, amb els incompliments del PORN del Parc de Penyagolosa i d’altres normes legals que s’han produït, no està exercint correctament el seu deure de control d’aquesta tala, ni ha instat fins ara, l’adopció de mesures de restauració de les zones afectades.

Bosc Viu exigeix a la Conselleria de Medi Ambient una actuació immediata per tal d’evitar la reiteració d’aquests actuacions, l’adopció de les mesures correctores escaients i l’execució de tasques de restauració mediambiental en la zona afectada.

DEBAT A CASTELLÓ DE LA PLANA

"LA DESPROTECCIÓ DE LA NATURA A CASTELLÓ"

La política de retallades ambientals de la Conselleria de Medi Ambient.

Dimarts 27 de maig del 2014, 19:30 hores

Casal Jaume I de Castelló

(C/ Mare de Déu de la Balma, núm. 1, baixos, Castelló de la Plana)

INTERVINDRAN:

PACO GONZÁLEZ (GECEN)

CARLES ARNAL (ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ)

ANAV I ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ DENUNCIEN DAVANT DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT LES BRUTALS ACTUACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUSTA CREMADA EN AYORA.

Foto: Asís Casañ

 Les entitats de conservació de la natura s’han adreçat a la Conselleria de Medi Ambient per a que investigue els danys causats, identifique als responsables i els sancione.

Les actuacions d’extracció de fusta cremada massiva, indiscriminada i sense cap respecte al medi ambient, s’efectuen en la zona afectada per l’incendi forestal més greu ocorregut durant 2013 (entre els dies 25 i 26 de juliol) que va cremar més de 800 ha de vegetació forestal arbrada, entre els paratges del Arciseco i Monte Chico, en el terme municipal d’Ayora.

Membre d’ANAV (Asociación Naturalista de Ayora y la Valle) i d’Acció Ecologista Agró han pogut comprovar que, passats pocs mesos de l’incendi, s’inicià l’extracció de la fusta cremada, sense tindre en compte les recomanacions d’organismes ambientals i en contra d’informes científics que desaconsellen aquesta pràctica, ja que compromet greument la regeneració natural de la vegetació cremada, a més a més de fer malbé i desprotegir de forma greu el sòl fèrtil. Cal afegir que, la manera concreta de realtizar els treballs, agreuja encara més, les negatives conseqüències ambientals. Aquestes actuacions es varen iniciar durant els mesos de gener i febrer, i després d’una interrupció, s’han reprès a principis d’abril.

Foto: Asís Casañ

L’extracció de la fusta cremada es realitza usant maquinària pesant que elimina tota la vegetació, inclosa les noves plantes germinades a partir del banc de llavors present en el sòl, o els rebrots post-incendi d’un elevat nombre d’espècies vegetals. També són eliminats els arbres que es cremaren parcialment. Tot plegat, s’interfereix radicalment en la regeneració de la vegetació que s’origina després d’un incedi, ja que moltes de les espècies arbòries i arbustives, encara que es vegen afectades pel foc, poden rebrotar, reconstruint així, l’ecosistema cremat. Altres espècies poder germinar a partir de la llavor, contribuint també a la reconstrucció de la coberta vegetal, protegint el sòl i promovent la regeneració de l’ecosistema. L’actuació descrita elimina de manera dràstica tot aquest procés natural regeneratiu.

Foto: Asís Casañ

Aquest sistema d’extracció massiva i no selectiva afecta també molt negativament al sòl, atès que quedat alterat i desprotgit front a l’erosió, en una zona que inclou forts pendents i, per això, està sotmesa a processos de pèrdua de sòl com a conseqüència de l’efecte de les pluges, especialment greu quan es perd la coberta vegetal protectora. La superfície que s’ha vist afectada ja per aquests treballs es troba al voltant de les 200 ha i continua incrementant-se en aquests moments, perquè els treballs prossegueixen.

Els ecologistes han posat els fets en coneixement de l’administració responsable de la conservació del medi natural, perquè comprove sobre el terreny, la gravetat d’aquests, s’identifiquen els responsables i se’ls sancione, atès que suposen intervencions amb un greu impacte ambiental i poden constituir infraccions de la vigent llei forestal; en concret, dels articles 72 i 73.

(Es considera infracció greu: art. 72.d. “la utilització de terrenys forestals de manera que puga provocar o accelerar la degradació del sòl o de la capa vegetal”, i art.72.o “qualsevol altra contravenció dels preceptes d’aquesta llei de què derive la pèrdua de la capa vegetal o danys greus per a la forest”).

Segons l’art.73.2. Entre les infraccions molt greus, s’inclouen les següents:

73.2.a. Les infraccions previstes en l’article anterior de la comissió de les quals resulte o puga resultar la pèrdua de la capa vegetal i de la capa edàfica i potencialment puguen ser causa d’erosió o desertització que afecten superfícies ubicades en espais protegits o sotmesos al règim especial de protecció previst en l’article 29 d’aquesta llei o a superfícies de més de 20 ha.

Foto: Asís Casañ

ANAV i ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ demanen que s’aclarisquen els fets, si bé, hi ha indicis que fan pensar que les actuacions poden estar tolerades i, fins i tot, finançades per la pròpia administració ambiental valenciana. En particular, l’administració manté ajudes per a l’extracció de fusta provinent d’incendis forestals (sota la consideració de biomassa per a finalitats energètiques), en base a fons europeus; una pràctica que només contempla la normativa valenciana en el conjunt de l’Estat espanyol.

FOTOS DE LES ACTUACIONS DENUNCIADES

ALCALDE DE CULLERA DIMISSIÓ

UNS FOCS D'ARTIFICI AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS DE CULLERA PROVOCA UN INCENDI FORESTAL AL CASTELL DE CULLERA.

Pocs minuts abans de les 23 hores, uns focs d'artifici que anunciaven l'inici de les festes patronals de Cullera, amb la baixada de la Mare de Déu des del Castell, provocava un incendi forestal en el vessant nord de la Muntanya de les Raboses.

Tot passava en un dia en què havia estat decretada l'alerta 3 per risc extrem d'incendis forestals, a causa del fort vent de ponent. Aquest estat de preemergència impedeix la realització de qualsevol foc en les proximitats de zones forestals, entre els que s'inclouen els focs d'artifici.

Malauradament, no és al primera vegada que vivim aquesta situació. Els responsables de la gestió de les administracions públiques, en aquest cas un ajuntament, haurien de ser els primers a donar exemple i seguir escrupulosament el compliment de les lleis.

Davant d'aquest desgavell, no hi cap altra possibilitat, dimissió dels responsables municipals i què paguen els danys provocats. 

EXTRACCIÓ MASSIVA DE FUSTA CREMADA EN AYORA.

Foto: Asis Casañ

Membres d’ANAV (Asociación Naturalista de Ayora y la Valle) i de Marfull-Acció Ecologista Agró han efectuat una acció de protesta per les greus intervencions forestals efectuades en el paratge del Arciseco en Ayora. Es tracta d'una extracció de fusta massiva, no selectiva i sense cap mirament ecològic, en una àrea cremada al passat estiu. Una actuació que sembla estar tolerada i fins i tot finançada, per la Conselleria de Medi Ambient, malgrat els importants impactes negatius que representa.

            Els ecologistes van desplegar unes pancartes de protesta en el mateix paratge afectat, Arciseco, del terme municipal d’Ayora on ara estan continuant les actuacions de tala i extracció de tota la vegetació cremada a l’incendi de 2013, emprant maquinària pesant i eliminant tot rastre de vida del paratge, destruint així la incipient regeneració de la vegetació i danyant de manera greu el sòl fèrtil, que queda totalment desprotegit i exposat a l'erosió en zones de muntanya amb pendent. Amb l'acció es pretén denunciar uns fets d'enorme gravetat que haurien de ser interromputs immediatament i sancionats per la Conselleria, donades les negatives conseqüències ecològiques.

            Aquestes actuacions que lamentablement s'han efectuat també en altres zones cremades, estan desaconsellades per tècnics i científics, atès que suposen un impacte ambiental intolerable. Cal tindre en compte que part de la vegetació cremada pot sobreviure a l’incendi i començar a rebrotar al poc de temps (com el cas de la carrasca, el coscoll, el llentiscle, el càdec i altres arbres i arbusts del nostre territori); altres plantes germinen a partir de la llavor. D’aquesta manera, es va regenerant l'ecosistema natural de forma prou ràpida, espontània i gratuïta. En condicions favorables, en pocs anys, es pot aconseguir una gran recuperació de la vegetació, i una important protecció del sòl, oferint també aliment, refugi i llocs de reproducció per a la fauna. Les actuacions que estan fent-se a Ayora destrueixen tota aquesta regeneració natural, ja que no són selectives ni respectuoses amb la vegetació i s'ho emporten tot, inclús vegetació en regeneració i arbres que no es cremaren totalment.

Foto: Asis Casañ

            D’altra banda, la maquinària altera i danya el sòl i, en deixar-lo totalment desprotegit de vegetació, es queda per complet exposat a l'erosió hídrica (pèrdua de sòl per efectes de la pluja). Aquest efecte encara té pitjors conseqüències, atès que la pèrdua és irreversible i el sòl és la base de tot l'ecosistema. Sense sòl no hi pot haver bosc ni cap aprofitament humà del territori. L’erosió condueix a la desertificació, el principal risc ecològic de les nostres muntanyes. Diferents estudis universitaris alerten de la gravetat d'aquesta mena d'actuacions (el més recent, un informe de la Universitat Miguel Hernández, referit a actuacions semblants al parc natural de Mariola, donat a conèixer fa poques setmanes). Per aquests motius ANAV i AGRÓ volen donar a conèixer a la societat les agressions que s'estan portant a terme a Ayora, en l’incendi més greu de l'any 2013, degut a causes humanes, com la majoria dels incendis. Les pancartes posen de relleu el perill de les actuacions i reclamen la seua paralització atesa l'agressió ecològica que suposen.

Foto: Asis Casañ

            Lamentablement hi ha indicis de que aquestes actuacions són tolerades, o fins i tot, finançades per la Conselleria, que canalitza fons europeus ambientals cap a l'extracció de fusta cremada. Concretament el programa d'extracció massiva i indiscriminada de biomassa forestal preveu ajuts de 51 € per tona de vegetació. Es dóna el cas que la normativa valenciana és l’única de tot l’estat que subvenciona d’aquesta manera l’extracció de fusta cremada.

            BOSC VIU ve denunciant des de fa temps aquestes actuacions d'extracció massiva i no selectiva de biomassa que no ajuden de manera significativa a un veritable desenvolupament rural i, a més, tenen gravíssims efectes ecològics, atès que les cauteles ambientals senzillament són inexistents; són una veritable destrossa del bosc.

ANAV i ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ formen par de Bosc Viu (plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians)

FOTOS DELS TREBALLS D'EXTRACCIÓ.

PARC NATURAL DEL TÚRIA

PARC NATURAL DEL MES D'ABRIL,

DESASTRE NATURAL LA RESTA DE L'ANY.

Denunciem les retallades ambientals de la Consellera Bonig i reclamem l'esforç solidari dels ciutadans per a defensar el nostre patrimoni natural.

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ALEGA TRES NOUS PLANS D’INCENDIS FORESTALS

La Conselleria de Medi Ambient ha presentat a exposició pública tres nous plans d’incendis apostant pels tallafocs i altres actuacions impactants sobre el medi i retallant en vigilància i dissuasió; és a dir, descuidant la veritable prevenció. En conjunt es preveu invertir vora 75 milions d'euros en l'obertura i manteniment de quasi 10.000 km de tallafocs, mentre les inversions en prevenció de causes i en vigilància són molt menors.

 

Aprofitant el període d’informació pública que ha acabat a finals de març, Acció Ecologista-Agró ha presentat al·legacions a tres nous plans de prevenció d’incendis, corresponents a les demarcacions forestals de Vall d’Alba, Requena i Crevillent (cadascú d’ells afecta a un gran nombre de municipis, donat que són d’àmbit supra-comarcal).

Seguint la mateixa línia de plans anteriors, la CMA dedica les majors inversions a actuacions de greu impacte ambiental i discutida i indemostrada eficàcia, com són els tallafocs i l’eliminació de vegetació, mentre es retalla la normativa de protecció ambiental i els efectius destinats a la vigilància i veritable prevenció.

A modus d’exemple, en la demarcació de Requena es pretén invertir (en un període de 15 anys) més de 62 milions d’euros per obrir i mantindre vora 7.000 km de tallafocs, cosa que implica el 65 % de les inversions que preveu el Pla. Aquestes actuacions impactants per les que aposta la Conselleria són intensives en maquinària i resulten destructives dels ecosistemes que pretenen protegir.

Els tallafocs no són actuacions preventives i la seua eficàcia està cada vegada més discutida, per científics i tècnics forestals; tenim la constància reiterada de que ni eviten els focs ni tampoc serveixen per parar-los en moltes ocasions. Per contra, eliminen grans quantitats de vegetació natural, afecten negativament a la fauna, danyen el sòl fèrtil i incrementen l´erosió i el risc de desertificació. Les formacions vegetals que resulten són més inflamables, més degradades i amb menor capacitat de resposta post-incendi.

La Conselleria segueix obrint enormes tallafocs ignorant els impactes negatius i malgrat el fet que els articles de la llei forestal amb els que pretén justificar aquestes actuacions (ZAU, zones d’actuació urgent) ni tan sols mencionen els tallafocs, ni directa ni indirectament.

Tot açò contrasta amb el fet que la majoria d’incendis tenen causes humanes, especialment negligències i accidents, i ací la vigilància i la dissuasió són les que fallen. Paradoxalment les partides econòmiques destinades a la veritable prevenció són insuficients i cada vegada es retalla més en efectius.

Als darrers mesos l’ERO de Vaersa ha fet fora a tres quartes parts dels tècnics dels parcs naturals, que també feien part de funció de vigilància. S´ha retallat en normativa protectora dels espais protegits i dels ecosistemes forestals en general (Llei d'acompanyament de pressuposts de 2013) i continuen retallant-se efectius adreçats a prevenció. Fa poc s’ha anunciat el tancament del punt de vigilància de Santa Barbara, a Pina de Montalgrao, dintre del degoteig continu de desprotecció del bosc i desmuntatge de la prevenció.

Acció Ecologista-Agró ha presentat al.legacions en temps i forma a aquests Plans i ha argumentat detalladament tots els impactes negatius de l’eliminació de la vegetació, alhora que argumenta la necessitat de incrementar els esforços i les dotacions en vigilància i dissuasió.

La insistència de la CMA en aquesta via equivocada d’errònia prevenció, explica que el nombre d’incendis anuals no disminueix i segueix sent molt elevat, al nivell dels anys 70-80. Agró reclama un canvi urgent de política de prevenció d’incendis i demanarà informació a la Conselleria pels interessos que hi ha darrere de la construcció de tallafocs i de l’ús intensiu de maquinaria pesant al bosc.

COMISSIÓ FORESTAL D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.

Per a més informació: Carles Arnal. 690039828