RELACIONES PELIGROSAS (con el bosque de fondo)

por Carles Arnal Ibáñez, Doctor en biología y miembro de Acció Ecologista Agró.

(Artículo de opinión publicado en El País, 28/03/2015)

La novela de Choderclos de Laclos Les liasons dangereuses (Las amistades peligrosas en versión cinematográfica) nos muestra a personajes sin escrúpulos, maquiavélicos y egoístas, que destrozan la vida de quien se cruce por su camino (y la propia, al final). Más cerca en el tiempo y el espacio hemos sufrido otro tipo de relaciones no menos peligrosas, como la del bigotudo amigo del Sr. Gürtel que mantenía relaciones casi íntimas (“amigo del alma”) con el no menos funesto Sr. Camps. Un tipo de relaciones que prosperó al calor de la fiebre del ladrillo, entre ambiciosos emprendedores y boyantes técnicos y políticos de las Administraciones valencianas del PP. Verdaderos tiburones de las finanzas y lobos, hienas, buitres, sanguijuelas (que me perdonen los inocentes animalitos), en estrecha connivencia con Blasco, Fabra, Castedo, Cotino, Costa y tantos más que harían la lista interminable.

Las relaciones fueron fructíferas para ellos (aunque al final, algunos han ido a la cárcel... pero poquito). Los atropellados hemos sido los ciudadanos, engañados, estafados, robados, insultados y tratados como eso que huele mal. También nuestro patrimonio cultural y natural ha sufrido daños irreparables, resultado de su alegre retozar a costa de las arcas públicas.

Recientemente hemos sabido de otras peligrosas relaciones, esta vez entre unos pocos empresarios forestales y técnicos y políticos de la Conselleria de TIMA (Territorio, Infraestructuras y Medio Ambiente). Con el bosque de fondo, porque el engranaje funciona con fondos europeos aplicados al bosque. El asunto es que la Administración financia con ayudas públicas la extracción de biomasa (nombre moderno que se da a la vegetación), supuestamente residual, de nuestros bosques.

En realidad la CTIMA sólo aporta la asombrosa cantidad del 0,51% de las subvenciones. Un 45,80% lo aporta el Ministerio de Agricultura y el 53,6% son fondos europeos FEADER, supuestamente destinados al medio ambiente y al desarrollo rural. Aún aportando tan poco, la Conselleria es quien regula las ayudas, las reparte y las supervisa, aunque esto último debe suponerles muy poco trabajo.

Las víctimas son nuevamente los recursos públicos, a los que todos contribuimos, y que se usan indebidamente, y por otra parte, los bosques mismos, teóricos beneficiarios, que resultan muy destrozados. El desarrollo rural tampoco parece beneficiarse (salvo unos pocos). Sabemos que muchos de los trabajos subvencionados se realizan de manera muy negativa para el medio ambiente y que las ayudas van a parar a muy pocas manos. Además, sólo dos demarcaciones forestales, de las doce existentes, acumulan el 50% de las ayudas.

Todo esto ha estado denunciado en medios de comunicación, pero aún no han hablado los técnicos encargados del seguimiento de las ayudas, como el Sr. José A. Rueda. A quién sí hemos oído y leído es al Sr. Emilio González, jefe del Servicio de Ordenación y Gestión Forestal, para decir que todo está bien, contradiciendo la lógica y tal vez muchas normativas.

¿Y qué dice la Sra. Bonig, responsable de la casa donde se cuece esto? ¿Qué puede decir la consellera de los destrozos denunciados, de la concentración de ayudas en pocas empresas, de la distribución territorial inexplicable...? ¿Confirma las opiniones y actuaciones de sus subordinados o los va a investigar o cesar? ¿Va a exigir responsabilidades y, en su caso, sancionar a los culpables, o no? La Sra. Bonig no sólo debe ser honesta, debe parecerlo y, si es necesario, demostrarlo.

EL CONSISTORI D'ORPESA PRETÉN DESTRUIR UNA PINEDA LITORAL AMB L'AMPLIACIÓ DE LA URBANITZACIÓ EL BALCÓ.

El PGOU d'Orpesa preveu reconvertir el sector RES-4 en terreny urbanitzable.

Es tracta d'una pineda  litoral que ha quedat envoltada per urbanitzacións, o més bé, per les diferents fases de la urbanització El Balcó. Ara, amb una nova ampliació, desapareixeria aquest petit reducte de bosc.

PROU DE FORMIGÓ. PROU D'URBANISME SALVATGE.

SALVEM EL BOSC.

Documentació rellevant:

Informe Col·legi Territorial d'Arquitectes de Castelló.

Fotografies de la zona del PAI.

Al·legacions al PGOU d'Orpesa en la fase d'exposició al públic.

Comunicat de premsa:

Orpesa, dissabte 28 de març del 2015

Fotos de l'Acció:

ATUREM LA BIOMASSACRE

NO A L'EXTRACCIÓ MASSIVA I INDISCRIMINADA DE BIOMASSA FORESTAL

#STOPBIOMASSACRE

AE-Agró denuncia la Generalitat davant d'Europa pels abusos en l'extracció de biomassa forestal

Els ecologistes demanen que s'investiguen les subvencions atorgades per l'administració valenciana amb els Fons FEADER

Tal i com va anunciar Acció Ecologista-Agró a finals de febrer, l'organització ecologista ha lliurat a les institucions europees una denúncia contra la Generalitat Valenciana pels abusos en l'extracció de biomassa forestal i l'escandalós repartiment de les subvencions europees destinades a este sector. AE-Agró considera que l'administració valenciana ha infringit la normativa comunitària. Concretament per l'ús que ha fet la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient dels Fons europeus FEADER, que estan servint per a finançar actuacions d'extracció de biomassa forestal amb un gran impacte mediambiental en els boscos valencians.

Esta denúncia, elaborada per la Comissió Jurídica d'Acció Ecologista-Agró amb la col·laboració de la Comissió Forestal de l'organització ecologista, recull les argumentacions legals referendades per una gran quantitat de documents que s'inclouen en un annex de més cent pàgines. En el procés han col·laborat també altres col·lectius conservacionistes valencians, agrupats en la Plataforma Bosc Viu, que han aportat informes i material gràfic.

Durant les darreres setmanes, AE-Agró ja ha posat en coneixement de tots els grups parlamentaris valencians informes referits a com està fent-se l'extracció de biomassa forestal i com estan repartint-se els ajuts. Estos documents també els coneix la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que ha rebut les denúncies i, en teoria, supervisa el procés.

Les actuacions d'extracció de biomassa s'han realitzat, almenys en els casos detectats i informats per AE-Agró, de manera molt agressiva amb el medi ambient. Fins i tot en llocs que formen part d'espais naturals protegits o en zones cremades recentment. Per tant, s'ha vulnerat la Llei forestal, les recomanacions de la pròpia Conselleria de Medi Ambient i del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i també les indicacions de caràcter científic i tècnic de les universitats i centres d'Investigació.

Tot açò resulta impensable en unes actuacions que han d'estar autoritzades i supervisades per la Conselleria i que són possibles gràcies a fons europeus amb finalitat ambiental i de promoció del desenvolupament rural. Es presenta la ironia que l'objectiu és la sostenibilitat ambiental i la lluita contra la desertificació, quan el que resultat és un desastre ambiental.

D'altra banda, les ajudes concedides (de les quals la Conselleria aporta un insignificant 0,51%, però és qui repartix les subvencions, les regula i les supervisa) s'han atorgat de manera molt desigual i beneficien només a unes poques empreses, que copen la major part dels ajuts, i a uns quants grans propietaris forestals. Més del 75% de les ajudes va a parar a 8 empreses i territorialment es concentren en unes poques comarques. De les 12 demarcacions forestals, 2 d'elles acumulen el 50% dels diners concedits. Sorprenentment, portaveus de la Conselleria afirmen que tot açò és normal i tot és correcte, malgrat les evidències en contra.

Per tots estos motius, AE-Agró ha sol·licitat a les autoritats europees que comproven els fets denunciats en relació a l'extracció de biomassa forestal i que no aprove més ajuts per a esta activitat, promocionada per l'administració valenciana, mentre no s'acomplisquen de manera demostrable i fiable els següents requisits: Que la biomassa forestal extreta siga realment residual i que la seua extracció siga selectiva; Que estes actuacions no deixen el sòl forestal desprotegit i sense una adequada cobertura vegetal; Que no es danye el sòl forestal per la utilització de maquinària i vehicles pesants per a l'apertura incontrolada de pistes i camins; Que tampoc no es danye la rica biodiversitat dels ecosistemes forestals valencians; Que no afecte a espais naturals protegits ni a la regeneració dels ecosistemes cremats; Que existisca una estricta i clara reglamentació en relació a les cauteles ambientals a adoptar; Que s'acomplisquen estrictament les condicions que establix la Directiva Europea d'Energies Renovables i que existisca una supervisió independent dels efectes ambientals reals, sobre el terreny, originats por l'aplicació de las ajudes a l'extracció de biomassa. Fins al moment, tots estos requisits no s'estan acomplint.

AE-Agró vol deixar clar que no s'oposa a l'ús de la biomassa forestal, sempre que siga veritablement residual i que la seua extracció siga selectiva i efectuada amb respecte al medi ambient. Tampoc no ens oposem als ajuts europeus. Al contrari, però volem que es destinen a un veritable desenvolupament rural, sostenible i equitatiu i que afavorisquen el medi ambient i no servisquen per destruir-lo.

LA FUSTA NO ET DEIXA VEURE ELS ARBRES?

Font: Natural Capital Forum

EL BOSC ÉS MÉS QUE BIOMASSA

ATUREM LA BIOMASSACRE

Quadre de micorizes, bolets.cat

http://bolets.cat/blog/quadre-de-micorizes/

           PRESENTACIÓ DE LA DENÚNCIA A EUROPA

SOBRE ELS ABUSOS EN L'EXTRACCIÓ

DE BIOMASSA FORESTAL

25 DE FEBRER. 19.00 H. CENTRE EXCURSIONISTA DE VALÈNCIA

(Plaça Tavernes de la Valldigna, núm. 4, València-Ciutat Vella).

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.

CENTRE EXCURSIONISTA DE VALÈNCIA.

Què denunciem, i per què, sobre l'extracció massiva, indiscriminada i salvatge

de vegetació dels nostres boscos, pagada amb fons ambientals europeus.

EL BOSC ÉS MOLT MÉS QUE BIOMASSA.

Acudeix, aturem la Biomassacre.

ES DENUNCIEN BRUTALS ACTUACIONS D’EXTRACCIÓ DE BIOMASSA (és a dir, vegetació natural del bosc de tota mena, viva o morta, en paratges protegits, en zones fràgils i valuoses, on siga i com siga) subvencionades per fons europeus i que beneficien només a uns pocs, a costa de massacrar els ecosistemes forestals.

AE-Agró alerta a Les Corts de les desigualtats en el repartiment territorial de les ajudes a la biomassa

València concentra el 80% de les subvencions mentre que Castelló rep el 13% i Alacant només un 7%

Este dimarts, 10 de febrer, la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró ha remés a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes un nou informe sobre les subvencions atorgades per l'administració valenciana a l'extracció de biomassa forestal, una activitat que està generant greus impactes ambientals i molts pocs beneficis socials. L'estudi completa un primer avanç presentat en gener a Les Corts per part d'AE-Agró. En esta ampliació es denuncia el desigual i sospitós repartiment territorial de les ajudes per al sector de la biomassa, un fet que resulta inexplicable si no es vincula amb els interessos econòmics de determinades empreses forestals i amb la polèmica extracció de fusta cremada.

Finca Les Fermoses, Castallà, L'Alcoià. Foto: Colla Ecologista la Carrasca (Alcoi) EeA.

El passat mes de gener, la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró va denunciar davant de les Corts Valencianes la concentració de les ajudes al sector de la biomassa forestal (vuit empreses s'emporten més del 75% dels ajuts) i els greus impactes ambientals de l'extracció de la fusta. En la majoria dels casos, esta activitat s'està realitzant sense cap cautela ambiental, provocant greus impactes ecològics en els nostres boscos. Fins i tot, en zones que recentment han patit incendis forestals i en espais naturals protegits, com per exemple en àrees que formen part de la Xarxa Natura 2000.

Este matí, AE-Agró ha ampliat esta denúncia davant de Les Corts Valencianes i ha lliurat a tots els grups parlamentaris un nou informe, on es completa i amplia la documentació arreplegada sobre les subvencions públiques per a l'extracció de la biomassa. I com passa amb les empreses beneficiàries dels ajuts, resulta que el repartiment territorial de les subvencions és mínim i molt desigual. La província de València concentra el 80% de les ajudes, mentre que Castelló rep el 13% i Alacant només el 7%.

A més a més, el repartiment en cada província també repetix estos paràmetres de concentració: A Alacant la comarca de L'Alcoià summa el 65% de les subvencions i a Castelló L'Alt Palància arriba a concentrar fins al 86% dels ajuts. Pel que respecta a la província de València, la distribució de les ajudes no resulta tan escandalosa, però tres comarques es beneficien del 62% del total de les ajudes. Estes són La Vall de Cofrents-Aiora, La Plana d'Utiel-Requena i La Canal de Navarrés.

Primer el foc, després les subvencions

Segons la informació analitzada per AE-Agró, estes subvencions arriben en molts casos a les localitats valencianes després de patir un incendi forestal. Per exemple, en 2013, més del 35% de les ajudes globals a la biomassa es van concentrar en els municipis afectats pels dos devastadors incendis de 2012. Com ja han denunciat els ecologistes anteriorment, l'extracció de biomassa forestal resulta especialment greu i agressiva en terrenys cremats, per ser molt fràgils i estar desprotegits.

Per això, estes actuacions estan desaconsellades per informes científics del CEAM (Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani), les universitats valencianes, el Ministeri de Medi Ambient i de la pròpia Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Tanmateix, la Conselleria de Medi Ambient no només les permet, sinó que la valenciana és l'única comunitat autònoma que a més a més subvenciona l'extracció de biomassa en zones afectades per incendis recents.

Ayora, Monte Chico i Arciseco. Fotos: Asis Casany, Acció Ecologista Agró

La Conselleria, còmplice directa dels abusos

Actualment, davant els escrits presentats pels ecologistes denunciant els palpables abusos comesos tant en zones cremades com no cremades, la Conselleria es tanca en banda i insistix que “tot està ben fet”. Fins ara no hi ha constància de cap sanció per estes pràctiques, que podrien constituir infraccions de la legislació forestal vigent. Per a AE-Agró o el seguiment que efectua l'administració és inexistent o la Conselleria és còmplice directa dels abusos.

I és que resulta significatiu que algunes de les empreses i particulars que han rebut importants ajuts han participat també com "assessors" en el procés d'elaboració del polèmic PATFOR (Pla d'Acció Territorial Forestal) impulsat per la consellera Isabel Bonig. O formen part de la Mesa Forestal, un òrgan de participació pública en matèria forestal que margina a les entitats conservacionistes i només representa en la pràctica els sectors interessats directament en l'explotació econòmica dels nostres boscos.

AE-Agró espera que, amb esta nova denúncia davant de Les Corts Valencianes, els grups parlamentaris s'impliquen en l'anàlisi d'estes ajudes, que es presenten com a molt positives per al món rural, però que en realitat resulten molt poc satisfactòries, ja que es concentren en poques mans i en pocs municipis i el seu cost mediambiental per als nostres boscos és enorme.

Cal aclarir que AE-Agró no s'oposa a l'aprofitament de la biomassa forestal que siga realment residual, si es fa de manera selectiva i respectuosa amb el medi ambient. Però, no és el cas que ens ocupa. Al País Valencià s'està extraient biomassa que no és residual i a més a més de manera massiva, indiscriminada i abusiva, contravenint així la finalitat dels fons europeus d'on provenen la majoria de les subvencions per al sector.

Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró

Més informació: Carles Arnal (690 039 828)

VOLUNTARIAT AMBIENTAL A SANTA POLA

Vos presentem la segona jornada de voluntariat ambiental en Santa Pola, organitzada conjuntament per l'Associació Eco-Cultural El Clot i la Oficina Ambiental de la Universitat Miguel Hernández.

Aquesta jornada tindrà com a fi la reforestació de dues zones de la serra de Santa Pola, amb exemplars d'arbres i plantes autòctones.

El lloc de la quedada és en l'aparcament del Far, a les 9:30 hores del diumenge 15 de Febrer.

No dubteu en vindre. Ho pasarem bé! Sempre s'aprèn coses noves en la natura.
 

Ens veiem!

LOS TRABAJOS ANTIINCENDIOS QUE MADRID PAGA CON MADERA, ACABAN EN TALAS INDISCRIMINADAS.

Informació que apareix al periòdic eldiario.es

Enllaç a la notícia en eldiario.es

Foto: UGT-Forestales

 

 

Dins del marc del projecte ECOPLANTMED (www.ecoplantmed.eu), vos convidem a participar en el workshop “Les entitats de custòdia del territori i la restauració d'hàbitats naturals” que tindrà lloc en les instal·lacions del CIEF/Banc de llavors forestals, en Quart de Poblet, el proper dissabte 7 de febrer.

Aquest taller s'adreça especialment a integrants d'entitats de custòdia del territori, voluntariat ambiental i qualsevol altra persona involucrada en la gestió del medi natural. 

L'assistència és lliure amb inscripció prèvia (aforament limitat).

Més informació i inscripcions: project.cief@gva.es o Tel: 961 920 300

El objetivo principal del proyecto ECOPLANTMED es contribuir a reducir la pérdida de biodiversidad y promover un modelo de desarrollo sostenible en la región mediterránea, fomentando la conservación de las especies autóctonas y promocionando su uso en las restauraciones de hábitats y en el sector de la producción de planta. El proyecto ECOPLANTMED tiene un presupuesto total de 1.050.364 euros, de los que 945.328 euros (90%) están financiados por la Unión Europea a través del Programa IEVA CT Cuenca Mediterránea 2007-2013.

El Programa IEVA CT Cuenca Mediterránea 2007-2013 es una iniciativa de cooperación transfronteriza multilateral financiada por el Instrumento Europeo de Vecindad y Asociación (IEVA). El objetivo del programa es promover el proceso de cooperación sostenible y armoniosa a nivel de la Cuenca del Mediterráneo por afrontar los desafíos comunes y mejorar su potencial endógeno. Financia proyectos de cooperación para contribuir al desarrollo económico, social, ambiental y cultural de la región mediterránea. Los siguientes 14 países participan en el Programa: Chipre, Egipto, Francia, Grecia, Israel, Italia, Jordania, Líbano, Malta, Palestina, Portugal, España, Siria (participación actualmente suspendida), Túnez. La Autoridad de Gestión Conjunta (JMA) es la Región Autónoma de Cerdeña (Italia). Los idiomas oficiales del Programa son el Árabe, Inglés y Francés (www.enpicbcmed.eu).

La Unión Europea está constituida por 28 Estados miembros que han decidido unir de forma progresiva sus conocimientos, sus recursos y su destino. Juntos, durante un periodo de ampliaciones de más de 50 años, han construido una zona de estabilidad, democracia y de desarrollo sostenible manteniendo su diversidad cultural, la tolerancia y las libertades individuales. La Unión Europea tiene el compromiso de compartir sus logros y sus valores con los países y pueblos más allá de sus fronteras.

Cláusula de no responsabilidad: La presente publicación ha sido elaborada con la asistencia de la Unión Europea en el marco del Programa IEVA CT Cuenca Mediterránea. El contenido de la misma es responsabilidad exclusiva del CIEF y en ningún caso debe considerarse que refleja los puntos de vista de la Unión Europea.

AE-AGRÓ DENUNCIA DAVANT DE "LES CORTS" ELS ABUSOS DE LA BIOMASSA.

Els ecologistes demanen e tots els grups parlamentaris que exigisquen un major control sobre l’extracció de fusta en els nostres boscos.

Este divendres, 23 de gener, la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró ha demanat per escrit a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes que exigisquen un major control per part de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre les actuacions d’extracció de biomassa forestal en els nostres boscos. Per a AE-Agró, resulta imprescindible que es fiscalitze el bon ús de les subvencions adreçades a l’extracció de biomassa, per a assegurar així que es realitzen amb el màxim respecte al medi ambient, cosa que fins ara no està passant, tal i com també han tornat a denunciar per escrit hui els ecologistes davant de la Conselleria de Medi Ambient.

Càrcava produïda en via d'extracció de fusta cremada.      Foto: Grup d'Edafologia Ambiental, Universitat Miguel Hernández.

Acció Ecologista-Agró i altres organitzacions integrades en Bosc Viu, la plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians, han pogut comprovar que l’extracció de biomassa en diferents comarques, com ara L’Alcoià, Els Serrans, La Canal de Navarrés o La Vall d’Aiora, ha estat efectuant-se de manera molt inadequada i agressiva amb el medi ambient, causant greus danys sobre els ecosistemes forestals. Segons les informacions recopilades pels ecologistes, estes actuacions comptarien amb subvencions de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a l’extracció de biomassa forestal i corren a càrrec d’un reduït grup d’empreses, que estan copant la major part de les ajudes que concedix la Generalitat Valenciana.

En els casos que s’han seguit sobre el terreny en diferents comarques s’ha constatat que les actuacions es fan amb maquinària pesant que danya el sòl i la vegetació. L’extracció dels arbres es fa, massa a sovint, obrint camins nous sense cap planificació ni estudi ambiental i obtenint els àrids de les zones properes sense cap control. Els troncs s’arrosseguen en àrees molt inclinades seguint les línies de màxim pendent, fet que té gravíssims impactes sobre el sòl, incrementant de manera important el risc erosiu. La vegetació s’elimina o es danya quasi per complet, tant l’arbrada com l’arbustiva, i en alguns llocs s’elimina fins i tot la capa més superficial del sòl.

Estes intervencions tenen un efecte destructiu sobre ecosistemes valuosos i especialment fràgils, sobretot en el cas d’haver patit incendis forestals. Estes actuacions es realitzen sense cap mirament i s’ha comprovat que es destrueixen els murs de pedra seca que sostenen abancalaments en zones de fort pendent, que tenen una funció molt important per a retindre el sòl i evitar l’erosió. En alguns casos, com a la comarca dels Serrans, s’ha arribat a cegar una rambla, concretament la d’Artaj. A més a més, s’ha pogut constatar que, en el cas d’extracció de fusta cremada per incendis recents, també s’extrauen arbres verds que havien escapat del foc, ja que les tales es fan de manera indiscriminada.

La polèmica extracció de fusta cremada com a biomassa forestal

Vies d'extracció de fusta cremada. Foto: ANAV

Informes del CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) i de la pròpia Conselleria desaconsellen intervindre amb maquinària en zones cremades recentment, així com remoure el sòl o danyar la vegetació en regeneració. Així mateix, estudis de les universitats valencianes també desaconsellen l’extracció de fusta cremada de manera generalitzada i alerten dels greus impactes erosius que es poden generar en situacions com les denunciades.

La Generalitat Valenciana és l’única administració autonòmica que finança amb ajuts per a la biomassa l’extracció de fusta cremada, tema que ha estat molt polèmic i controvertit, tant pels impactes ambientals que implica com pel fet que es puguen obtindre beneficis econòmics (ben quantiosos, a més a més) de la crema del bosc, un perillós incentiu que no hauria de donar-se. En qualsevol cas, resulta inacceptable que uns fons europeus que tenen una finalitat ambiental es destinen a finançar actuacions que, de la manera que es realitzen, amb una notable falta de control, originen gravíssims danys ambientals i que fins i tot, en alguns casos, esta biomassa va a parar a altres països.

Cal més control i sancions per als responsables d’estos abusos

Silvicultura destructiva. Foto: ANAV

Els grups ecologistes portem mesos informant a l’administració i als mitjans de comunicació sobre estos fets sense que la Conselleria de Medi Ambient responga ni pose fi a estos abusos. En el millor dels casos, quan arriba a contestar, la Conselleria nega o justifica els fets, dels quals es té abundant informació gràfica i testimonis de persones preparades científica i tècnicament.

Per estos motius, AE-Agró ha demanat hui per escrit a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes que, fent ús de la seua funció de control del govern, demanen informació i aclariments a la Generalitat. I que exigisquen a l’administració que controle esta situació i pose fi a estes destrosses ambientals, que cal recordar estan finançades amb diners públics que haurien de servir per a protegir i restaurar el medi ambient i no per a destruir-lo.

De la mateixa manera, els ecologistes també s’han adreçat hui per escrit a la Conselleria per a denunciar, una vegada més, els abusos que s’estan cometent amb l’extracció de la biomassa forestal i per a demanar que sancione els responsables de les irregularitats. Per a AE-Agró, en cap cas, es pot continuar permetent que l’administració done diners a aquells que originen danys ambientals greus i que podrien infringir la legislació forestal valenciana.

El passat mes de desembre, l'Ajuntament de Puçol (Horta Nord, València) talà més de 400 pins al Paratge Natural Municipal de La Costera. Esta intervenció, realitzada amb maquinària pesant i que tenia com a objecte combatre la plaga del Tomicus destruens i l'Orthotomicus erosus en esta muntanyeta de la Serra Calderona, ha tingut un impacte notable en el bosc de La Costera, tant pel que respecta als pins com a la vegetació arbustiva i la resta d'arbres d'este paratge natural municipal, que està baix la custòdia del territori d'Acció Ecologista-Agró.

Per això, enguany el Dia de l'Arbre de La Costera afronta un doble repte: restaurar el mal que ha provocat la plaga de barrinadors en la muntanya i també el que s'ha fet per a tractar de combatre-la. Si vols ajudar-nos a tornar a pintar de verd el paratge natural municipal de Puçol, t'esperem el diumenge 25 de gener, a partir de les 10:00 hores, a La Costera. Concretament a la zona dels antics Polvorins de Riotinto (Aula Natura i Aula Multiusos).

L'activitat consistirà a plantar arbres de diferents espècies mediterrànies, com per exemple garroferes (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea var. sylvestris) i carrasques (Querqus ilex), a les zones on s'han talat els pins i on l'extracció posterior de la fusta amb màquines de cadenes ha provocat un major impacte en la vegetació arbustiva de la muntanya.

Si tens qualsevol dubte o necessites més informació del Dia de l'Arbre de La Costera, activitat organitzada pel col·lectiu comarcal d'AE-Agró Horta Nord amb la col·laboració de l'Ajuntament de Puçol, pots telefonar al 691 077 424 o al 679 908 238.

T'esperem per a reforestar La Costera!!! Et necessitem per a tornar a pintar-la de verd!!!

L'OBSCUR NEGOCI DE LA

BIOMASSA FORESTAL.

Vuit empreses concentren el 70% de les ajudes públiques a aquest sector.

La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró denuncia que vuit empreses copen més del 70% de les ajudes que concedix la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a fomentar l’explotació de la biomassa forestal. Aquestes intervencions, que tenen un greu impacte ambiental i que s’han presentat com a “motor del desenvolupament rural”, beneficien només a unes poques empreses i a un menut grapat de grans propietaris forestals.

Fa mesos, a l’inici de la campanya de l’administració per a promocionar l’explotació de la biomassa forestal, Acció Ecologista-Agró va publicar un informe on advertia que aquest procés només beneficiaria a uns pocs, mentre que afectaria molt negativament al patrimoni natural de tots els valencians. Després de recopilar la informació referent als ajuts concedits els darrers anys, la predicció no podia ser més exacta: és realment açò el que ha passat i ara ho sabem amb noms i xifres concretes.

La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ve defenent l’extracció de biomassa forestal, activitat que segons l’administració valenciana serà un element de dinamització econòmica de les comarques d’interior (malgrat els seus impactes ambientals, que són molt grans). En jornades i publicacions impulsades per la Conselleria de Medi Ambient s’arriba a parlar d’un “nou model de desenvolupament rural”. En la pràctica els diners, públics i amb finalitat ambiental, van a parar a uns pocs, que són sempre els mateixos i que actuen sense cauteles ambientals.

Analitzant les subvencions concedides durant els anys 2009, 2010 i 2011, resulta que vuit empreses acumulen el 70% de les ajudes (1.618.330,28 euros), xifra que segurament serà major, donat que s’ha comprovat que alguna d’aquestes empreses compartix adreça amb altres receptores de subvencions. Concretament les empreses beneficiàries són les següents societats limitades (SL): Maderas Soler, Trabisa, Servicios Mediambientales Soler Torres, Moixent Forestal, Los Cortijos de Caroche, Maderas Esteban Cárcel, Maderas Maiques i Monroyo Industrial.

L’any 2013 les ajudes van canviar significativament, però només sobre el paper, donat que es va eliminar l’adjectiu “residual” referit a la biomassa. Malgrat aquest canvi, es presenta el mateix esquema de repartiment i ara 8 empreses (pràcticament les mateixes), més un particular que segurament actua en representació d’alguna empresa, donat el volum de projectes que acumula, s’emporten el 76% de les subvencions. És a dir, 701.066,13 euros, només referit a l’any 2013.

Pel que fa a particulars destaquen alguns noms significatius, com ara Mª Victoria Fernández de Córdova Sánchez de León (presidenta d’AFOVAL, Associació de Propietaris Forestals de la Comunitat Valenciana) o Jaime Lamo de Espinosa i Michels de Champourcin (ministre d’Agricultura amb l’UCD).
Resulta sorprenent que en la darrera convocatòria de les ajudes, se subvencione l’extracció de biomassa forestal sense cap exigència que es tracte de residus, malgrat que els fons europeus estan vinculats al programa Proforbiomed, que en la seua definició exposa clarament que es tracta de biomassa residual. De la mateixa manera, la Directiva Europea d’Energies Renovables pretén promoure l’ús de la biomassa residual i establix cauteles per a evitar que es danyen els ecosistemes naturals valuosos, especialment en el cas d’espais protegits, els quals, no obstant, es veuen afectats per les actuacions promogudes i subvencionades per la Conselleria, així com els MUP (muntanya d’utilitat pública) de finalitat clarament protectora (en aquest cas, adjudicats per subhasta).

Cal recordar que les ajudes concedides provenen de fons europeus FEADER, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (56,69%); del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (45,80%) i de la Conselleria de Medi Ambient (un extraordinari 0,51%). AE-Agró s’adreçarà per escrit a la Conselleria de Medi Ambient per demanar aclariments sobre aquests extrems. Interessa saber si la biomassa extreta ha estat realment de tipus “residual” en els anys que així constava (convocatòries de 2009, 2010 i 2011). També pretenem saber quin tipus de biomassa és el que ara s’està extraient, que ja no seria “residual”, segons l’ordre reguladora dels ajuts. També cal saber quantes tones de biomassa s’han extret gràcies a aquestes subvencions i a quants arbres equivalen. Segons estimacions aproximatives, podrien ser molts milers d’arbres tallats (prop de 300.000) amb finançament europeu de finalitat ambiental i amb la pretensió de promoure les energies renovables.

Altre tema a clarificar és el control i les garanties de les actuacions. Ens consta que en molts casos aquestes són molt baixes i estan tolerant-se (i finançant-se) veritables destrosses ambientals. El sistema de control de la fusta que s’extrau també sembla molt pobre, basat en els resguards de pesatge en bàscules dels camions carregats de fusta tallada. No queda clar com es pot garantir que no es cobre per duplicat per una mateixa extracció, donat que pot cobrar la subvenció tant el propietari com l’empresa extractora.