AE-AGRÓ DENUNCIA DAVANT DE "LES CORTS" ELS ABUSOS DE LA BIOMASSA.

Els ecologistes demanen e tots els grups parlamentaris que exigisquen un major control sobre l’extracció de fusta en els nostres boscos.

Este divendres, 23 de gener, la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró ha demanat per escrit a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes que exigisquen un major control per part de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre les actuacions d’extracció de biomassa forestal en els nostres boscos. Per a AE-Agró, resulta imprescindible que es fiscalitze el bon ús de les subvencions adreçades a l’extracció de biomassa, per a assegurar així que es realitzen amb el màxim respecte al medi ambient, cosa que fins ara no està passant, tal i com també han tornat a denunciar per escrit hui els ecologistes davant de la Conselleria de Medi Ambient.

Càrcava produïda en via d'extracció de fusta cremada.      Foto: Grup d'Edafologia Ambiental, Universitat Miguel Hernández.

Acció Ecologista-Agró i altres organitzacions integrades en Bosc Viu, la plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians, han pogut comprovar que l’extracció de biomassa en diferents comarques, com ara L’Alcoià, Els Serrans, La Canal de Navarrés o La Vall d’Aiora, ha estat efectuant-se de manera molt inadequada i agressiva amb el medi ambient, causant greus danys sobre els ecosistemes forestals. Segons les informacions recopilades pels ecologistes, estes actuacions comptarien amb subvencions de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a l’extracció de biomassa forestal i corren a càrrec d’un reduït grup d’empreses, que estan copant la major part de les ajudes que concedix la Generalitat Valenciana.

En els casos que s’han seguit sobre el terreny en diferents comarques s’ha constatat que les actuacions es fan amb maquinària pesant que danya el sòl i la vegetació. L’extracció dels arbres es fa, massa a sovint, obrint camins nous sense cap planificació ni estudi ambiental i obtenint els àrids de les zones properes sense cap control. Els troncs s’arrosseguen en àrees molt inclinades seguint les línies de màxim pendent, fet que té gravíssims impactes sobre el sòl, incrementant de manera important el risc erosiu. La vegetació s’elimina o es danya quasi per complet, tant l’arbrada com l’arbustiva, i en alguns llocs s’elimina fins i tot la capa més superficial del sòl.

Estes intervencions tenen un efecte destructiu sobre ecosistemes valuosos i especialment fràgils, sobretot en el cas d’haver patit incendis forestals. Estes actuacions es realitzen sense cap mirament i s’ha comprovat que es destrueixen els murs de pedra seca que sostenen abancalaments en zones de fort pendent, que tenen una funció molt important per a retindre el sòl i evitar l’erosió. En alguns casos, com a la comarca dels Serrans, s’ha arribat a cegar una rambla, concretament la d’Artaj. A més a més, s’ha pogut constatar que, en el cas d’extracció de fusta cremada per incendis recents, també s’extrauen arbres verds que havien escapat del foc, ja que les tales es fan de manera indiscriminada.

La polèmica extracció de fusta cremada com a biomassa forestal

Vies d'extracció de fusta cremada. Foto: ANAV

Informes del CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) i de la pròpia Conselleria desaconsellen intervindre amb maquinària en zones cremades recentment, així com remoure el sòl o danyar la vegetació en regeneració. Així mateix, estudis de les universitats valencianes també desaconsellen l’extracció de fusta cremada de manera generalitzada i alerten dels greus impactes erosius que es poden generar en situacions com les denunciades.

La Generalitat Valenciana és l’única administració autonòmica que finança amb ajuts per a la biomassa l’extracció de fusta cremada, tema que ha estat molt polèmic i controvertit, tant pels impactes ambientals que implica com pel fet que es puguen obtindre beneficis econòmics (ben quantiosos, a més a més) de la crema del bosc, un perillós incentiu que no hauria de donar-se. En qualsevol cas, resulta inacceptable que uns fons europeus que tenen una finalitat ambiental es destinen a finançar actuacions que, de la manera que es realitzen, amb una notable falta de control, originen gravíssims danys ambientals i que fins i tot, en alguns casos, esta biomassa va a parar a altres països.

Cal més control i sancions per als responsables d’estos abusos

Silvicultura destructiva. Foto: ANAV

Els grups ecologistes portem mesos informant a l’administració i als mitjans de comunicació sobre estos fets sense que la Conselleria de Medi Ambient responga ni pose fi a estos abusos. En el millor dels casos, quan arriba a contestar, la Conselleria nega o justifica els fets, dels quals es té abundant informació gràfica i testimonis de persones preparades científica i tècnicament.

Per estos motius, AE-Agró ha demanat hui per escrit a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes que, fent ús de la seua funció de control del govern, demanen informació i aclariments a la Generalitat. I que exigisquen a l’administració que controle esta situació i pose fi a estes destrosses ambientals, que cal recordar estan finançades amb diners públics que haurien de servir per a protegir i restaurar el medi ambient i no per a destruir-lo.

De la mateixa manera, els ecologistes també s’han adreçat hui per escrit a la Conselleria per a denunciar, una vegada més, els abusos que s’estan cometent amb l’extracció de la biomassa forestal i per a demanar que sancione els responsables de les irregularitats. Per a AE-Agró, en cap cas, es pot continuar permetent que l’administració done diners a aquells que originen danys ambientals greus i que podrien infringir la legislació forestal valenciana.

El passat mes de desembre, l'Ajuntament de Puçol (Horta Nord, València) talà més de 400 pins al Paratge Natural Municipal de La Costera. Esta intervenció, realitzada amb maquinària pesant i que tenia com a objecte combatre la plaga del Tomicus destruens i l'Orthotomicus erosus en esta muntanyeta de la Serra Calderona, ha tingut un impacte notable en el bosc de La Costera, tant pel que respecta als pins com a la vegetació arbustiva i la resta d'arbres d'este paratge natural municipal, que està baix la custòdia del territori d'Acció Ecologista-Agró.

Per això, enguany el Dia de l'Arbre de La Costera afronta un doble repte: restaurar el mal que ha provocat la plaga de barrinadors en la muntanya i també el que s'ha fet per a tractar de combatre-la. Si vols ajudar-nos a tornar a pintar de verd el paratge natural municipal de Puçol, t'esperem el diumenge 25 de gener, a partir de les 10:00 hores, a La Costera. Concretament a la zona dels antics Polvorins de Riotinto (Aula Natura i Aula Multiusos).

L'activitat consistirà a plantar arbres de diferents espècies mediterrànies, com per exemple garroferes (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea var. sylvestris) i carrasques (Querqus ilex), a les zones on s'han talat els pins i on l'extracció posterior de la fusta amb màquines de cadenes ha provocat un major impacte en la vegetació arbustiva de la muntanya.

Si tens qualsevol dubte o necessites més informació del Dia de l'Arbre de La Costera, activitat organitzada pel col·lectiu comarcal d'AE-Agró Horta Nord amb la col·laboració de l'Ajuntament de Puçol, pots telefonar al 691 077 424 o al 679 908 238.

T'esperem per a reforestar La Costera!!! Et necessitem per a tornar a pintar-la de verd!!!

L'OBSCUR NEGOCI DE LA

BIOMASSA FORESTAL.

Vuit empreses concentren el 70% de les ajudes públiques a aquest sector.

La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró denuncia que vuit empreses copen més del 70% de les ajudes que concedix la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a fomentar l’explotació de la biomassa forestal. Aquestes intervencions, que tenen un greu impacte ambiental i que s’han presentat com a “motor del desenvolupament rural”, beneficien només a unes poques empreses i a un menut grapat de grans propietaris forestals.

Fa mesos, a l’inici de la campanya de l’administració per a promocionar l’explotació de la biomassa forestal, Acció Ecologista-Agró va publicar un informe on advertia que aquest procés només beneficiaria a uns pocs, mentre que afectaria molt negativament al patrimoni natural de tots els valencians. Després de recopilar la informació referent als ajuts concedits els darrers anys, la predicció no podia ser més exacta: és realment açò el que ha passat i ara ho sabem amb noms i xifres concretes.

La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ve defenent l’extracció de biomassa forestal, activitat que segons l’administració valenciana serà un element de dinamització econòmica de les comarques d’interior (malgrat els seus impactes ambientals, que són molt grans). En jornades i publicacions impulsades per la Conselleria de Medi Ambient s’arriba a parlar d’un “nou model de desenvolupament rural”. En la pràctica els diners, públics i amb finalitat ambiental, van a parar a uns pocs, que són sempre els mateixos i que actuen sense cauteles ambientals.

Analitzant les subvencions concedides durant els anys 2009, 2010 i 2011, resulta que vuit empreses acumulen el 70% de les ajudes (1.618.330,28 euros), xifra que segurament serà major, donat que s’ha comprovat que alguna d’aquestes empreses compartix adreça amb altres receptores de subvencions. Concretament les empreses beneficiàries són les següents societats limitades (SL): Maderas Soler, Trabisa, Servicios Mediambientales Soler Torres, Moixent Forestal, Los Cortijos de Caroche, Maderas Esteban Cárcel, Maderas Maiques i Monroyo Industrial.

L’any 2013 les ajudes van canviar significativament, però només sobre el paper, donat que es va eliminar l’adjectiu “residual” referit a la biomassa. Malgrat aquest canvi, es presenta el mateix esquema de repartiment i ara 8 empreses (pràcticament les mateixes), més un particular que segurament actua en representació d’alguna empresa, donat el volum de projectes que acumula, s’emporten el 76% de les subvencions. És a dir, 701.066,13 euros, només referit a l’any 2013.

Pel que fa a particulars destaquen alguns noms significatius, com ara Mª Victoria Fernández de Córdova Sánchez de León (presidenta d’AFOVAL, Associació de Propietaris Forestals de la Comunitat Valenciana) o Jaime Lamo de Espinosa i Michels de Champourcin (ministre d’Agricultura amb l’UCD).
Resulta sorprenent que en la darrera convocatòria de les ajudes, se subvencione l’extracció de biomassa forestal sense cap exigència que es tracte de residus, malgrat que els fons europeus estan vinculats al programa Proforbiomed, que en la seua definició exposa clarament que es tracta de biomassa residual. De la mateixa manera, la Directiva Europea d’Energies Renovables pretén promoure l’ús de la biomassa residual i establix cauteles per a evitar que es danyen els ecosistemes naturals valuosos, especialment en el cas d’espais protegits, els quals, no obstant, es veuen afectats per les actuacions promogudes i subvencionades per la Conselleria, així com els MUP (muntanya d’utilitat pública) de finalitat clarament protectora (en aquest cas, adjudicats per subhasta).

Cal recordar que les ajudes concedides provenen de fons europeus FEADER, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (56,69%); del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (45,80%) i de la Conselleria de Medi Ambient (un extraordinari 0,51%). AE-Agró s’adreçarà per escrit a la Conselleria de Medi Ambient per demanar aclariments sobre aquests extrems. Interessa saber si la biomassa extreta ha estat realment de tipus “residual” en els anys que així constava (convocatòries de 2009, 2010 i 2011). També pretenem saber quin tipus de biomassa és el que ara s’està extraient, que ja no seria “residual”, segons l’ordre reguladora dels ajuts. També cal saber quantes tones de biomassa s’han extret gràcies a aquestes subvencions i a quants arbres equivalen. Segons estimacions aproximatives, podrien ser molts milers d’arbres tallats (prop de 300.000) amb finançament europeu de finalitat ambiental i amb la pretensió de promoure les energies renovables.

Altre tema a clarificar és el control i les garanties de les actuacions. Ens consta que en molts casos aquestes són molt baixes i estan tolerant-se (i finançant-se) veritables destrosses ambientals. El sistema de control de la fusta que s’extrau també sembla molt pobre, basat en els resguards de pesatge en bàscules dels camions carregats de fusta tallada. No queda clar com es pot garantir que no es cobre per duplicat per una mateixa extracció, donat que pot cobrar la subvenció tant el propietari com l’empresa extractora.